BLOG PERSONAL SOBRE CICLISME

miércoles, 22 de diciembre de 2010

PEDALS DE FOC 2010

Els dies 19,20 i 21 de Setembre en Rob i jo vam fer la Pedals de Foc. Feia temps que volia realitzar aquesta ja mítica ruta que s'ha fet tan famosa i que tothom en parla tan bé. Com que molts dels Piulas ja l'havien fet l'any passat només vaig poder “enganyar” al Rob perque m'hi acompanyés. Vam haver d'aplaçar les dates 1 dia per les previsions meteorológiques que anunciaven pluges, i al final vam tenir sort i vam gaudir de tres dies de bon temps en una setmana de pluges a la Vall d'Arán. La veritat és que va ser genial !!!

Etapa1- Vielha – Les Esglésies 76,5km 2084m de desnivell +

A les 8h puntuals ens venen a recollir al pàrquing de Vielha per portar-nos a la cara sud del túnel de Vielha. Cap a les 8:30h iniciem la ruta. Per començar fot un fred que pela: estem a 7º i el sol encara no toca a la vall. I a sobre l'inici de la ruta es fa de baixada pel costat del riu. Em sembla que passarem fred! Els primers km es fan una mica complicats ja que vas pel costat del riu per camins plens de pedres que dificulten anar sobre la bici. Anem creuant diversos rierolsi al km 4 ja tenim el primer contratemps. En Rob ha punxat! Començem bé... Mentre en Rob canvia la mara ens adelanta l'altra parella de ciclistes amb els que hem coincidit durant els 3 dies de ruta. Un cop arreglada la punxada reprenem la marxa i uns km més endavant en Rob cau en una petita trialera de pedres grosses i trenca el porta-roadbook. Un altre entrebanc! A aquest ritme no arribem ni demà! Per sort en Rob no s'ha fet res i el porta-roadbook l'arreglem ràpid.

Els següents km, un cop acabat el tram del riu, ens portarán per pista fins al primer port de la ruta (Coll de Serreres). El millor arribarà a partir del cim, ja que comencen uns km de pujada i baixada i descens final fins a IRAN que es fa per un corriol força llarg, tècnic i divertit per els camins marcats com a Ribagorça Romànica. Aquest tram crec que no es feia al 2009, i la veritat és que val la pena!

Enllacem ràpidament el segon port del dia. No gaire llarg i suau ens porta fins al Coll de Sant Salvador, pardaa obligada per fer fotos des de l'ermita ja que les vistes són magnífiques. El descens es fa per carretera fins a RAONS.

El tercer port del dia, després de fer una parada tècnica per dinar, es presenta com el més dur del dia. I així ho puc corroborar ja que vaig patir una petita pàjara. Messieu Massé em volia fer una visita. A l'inici del port ens tocaba molt el sol i feia molta calor (23º). Els primers km es fan per una carretera amb rampes molt dures (entre el 12% i el 16% tota l'estona). La segona part del port es fa per pista amb molta pedra i grava que va machacant els braços i l'esquena. El pes de la mochila (no estic acostumat a portar-ne) em passava factura i els dos primers dies em feia mal l'esquena. Jo encara portava la roba d'abric i vaig suar massa, m'estava deshidratant i em costava seguir el ritme d'en Robb. Poc a poc se m'allunyava però frenava el ritme per esperarme. Al final coronem el port que a mi s'em va fer inacabable. Des del coll de Sas baixada per pista ràpida fins a les Esglèsies, punt d'arribada de la primera etapa. Fem nit a Casa Batlle, on la iaia de la pensió ens alimenta com si fossim els seus nets. Com vam menjar!!!

Etapa2- Les Esglésies - Son 77,84km 2444m de desnivell +

Tot i voler sortir a les 8 del matí per anar amb temps per fer l'etapa més dura de les 3, vam acabar sortint quasibé a les 9h per culpa de que la iaia de la Casa va desaparèixer i no podiem deixar les maletes per que les passessin a recollir. Al cap de gairebé 1 hora apareix la iaia amb 4 ous de gallina a les mans i ens diu: “ he anat a donar de menjar a les bèsties i pensava que ja havieu marxat! No sabía que tenieu maletes! ” jeje, el ritme de poble dels Pirineus és un altre!

Només començar l'etapa iniciem la pujada cap al primer port del dia, el temut Coll de l'Oli. L'inici del port es fa per carretera amb forts desnivells fins a creuar una granja, on comença una pista pedregosa amb terra argilós vermellenc força dura, amb une srampes inicials que ens fan posar plat petit. És un port dur, però com és el primer del dia resulta més fàcil del que esperavem. Un cop a dalt i només iniciar la baicada sabiem que ens haviem de desviar a l'esquerra en un punt de difícil visibilitat i on era molt fàcil perdre's. Per sort anavem avisats. Es tracta d'un senderillo obert, impracticable a trams ja que va pujant entre roques. Sembla que estiguem a la lluna. La baixada del port es fa per una trialera molt tècnica pedragosa. Molts trams s'han de fer a peu, ja que aquesta és la trialera més complicada de tota la ruta.

El segon port del dia és el mític Triador. Un port de 12km de constant ascens amb un desnivell total de 900m fins arribar al cim a 2138m. La pujada es fa llarga i molt pesada. Tot i que les rampes no són extremadament dures es fa feixuc ja que sembla que no arribes mai al cim. La segona meitat del port no té arbres i és molt espectacular visualment, però fins que arribes a dalt de tot i els 20 km següents el panorama és dessolador. Es tracta de 20 km a més de 2000m d'altitud, amb trams de suau però constant ascens, on veus sempre la línia del camí que has de fer però no arribes mai fins al final. Això sí, les vistes són espectaculars, i la fauna que ens trobem pel camí és molt variada i viuen en plena llibertat: milers d'ovelles que es creuen pels camins, centenars de vaques, desenes de cavalls, àguiles que volen a metres de nosaltres... no parem de fer fotos!

Com que se'ns fa tard no tenim més remei que parar a dinar al refugi de Quatrepins. Tot i que fa sol el fred es fa notar quan t'atures i no pedales una estona a aquelles alçades. Intentem acabar de dinar el més aviat possible per no agafar més fred i seguim endavant fins arribar al coll de la Portella Blanca, sostre de la Pedals amb 2268m. A partir dàllà comença l'espectacular baixada per la seva llargada i rapidesa per les pistes de l'estació d'esquí d'Espot fins arribar al poble. Pistes molt amples on agafem velocitats properes als 70 km/h!

Els últims km d'etapa que ens queden fins arribar a Son es converteixen en un autèntic trencacames ja que és un continu de pujades i baixades per pista i carretera i estem força cansats. Aquí fem l'únic corriol practicable del dia, però molt curt. Per variar en Rob punxa en aquest tram i ens toca parar abans d'arribar a l'alberg Refugi Casa Masover. Arribem, dutxa ràpida, passejada pel mini-poble, trucada a les dones, sopar i cap al llit (tenim molts on escollir ja que som els únics allotjats a l'alberg aquella nit).

Etapa 3 – Son - Vielha 64,18km 1372m de desnivell +

Última etapa de la Pedals. Sortim a les 8:15h i el dia es presenta gris. Sembla que en un moment o altra del dia ens acabarem mullant. Comencem a un corriol de pujada de sortida de Son. En Rob surt a tope i em costa seguir-lo. Sembla que surti dopat! I a mi em costa agafar el ritme per el cansament acumulat, les cames no responen de bon matí. El corriol ens porta fins una pista de més fàcil rodar que va pujant fins arribar al bosc del Gerdar. Aquests km de pista em permeten activar les cames de nou i agafar el ritme. Pel camí sumem a la llista d'animals que hem vist durant la ruta amb uns quants cèrvols, que s'amaguen entre el bosc veloçment en quan ens veuen arribar.

El tram és molt humit, amb molsa molt tupida i ombra constant. Així fins arribar al bosc del Gerdar, zona natural protegida d'una bellesa espectacular. La ruta creua el bosc, però al ser una zona protegida s'ha de fer caminant i no es pot fer sobre la bicicleta. La veritat és que en part és una llàstima, ja que els camins de baixada entre els arbres, amb arrels i ziga-zagues constants ha de ser guapíssim de baixa amb bici, però per altra banda s'agraeix fer-lo caminant ja que pots gaudir de la bellesa del bosc i fer fotos amb calma.

En sortir del bosc baixem per carretera, hem de fer una parada tècnica per punxada meva, i uns km més endavant comença l'última i més llarga pujada fins lúltim port de la Pedals: l'estació d'esquí de Baquèira Beret. Aquest camí és molt maco i no para de pujar fins arribar al plà de Beret a 1880m, passant pel conegut refugi de Montgarri. El mal al cul després de 3 dies i tants km es fa notar en aquest tram.

Quan arribem al pàrquing de l'estació comença a loure: quina llàstima, amb el poc tros que ens queda per arribar i ens hem d'acabar mullant... Per sort plou 10 minuts i ja està. La baixada cap a Vielha es fa per pista molt pedragosa que va creuant la carretera. En aquest tram en Rob torna a punxar per no perdre el ritme de punxada per dia! Jeje.

Els últims km de baixada fins a Vielha es fan per un seguit de corriols molt guapos que van creuant de poble en poble i que són força llargs i molt divertits, amb molt de fang, dels millors de tota la ruta. Així arribes a Vielha amb un somriure d'orella a orella!

Arribem a la central de Pedals de Foc abans de que tanquin per dinar. Recollim el maillot de finishers, ens fem les fotos de rigir i cap a casa. Hem aconseguit acabar una ruta mítica i tantes vegades somiada de realitzar. És una experiència inoblidable.


lunes, 8 de febrero de 2010

Pes actual: 10,060 gr

Sense paraules.....

Aligerando !!!

La meva màquina s'està sometent a uns tractaments de reducció de pes i de bellesa que vull donar a conèixer. Les modificacions han estat les següents:

1.- Fora tija Specialized de 286 gr i canvi per una KCNC Ti Pro lite de 147 gr (en 400mm, pendent de tallar a 350mm). Total: 139 gr d'aprimamenta.

















2.- Fora seient Specialized Phenom blanc de 232 gr i 143mm d'ample. Massa gran i massa pesat pel meu gust, encara que molt còmode (només em molestava per tirar el cul per darrera del seient en les trialeres ja que era molt ample.
A canvi li he posat un magnífic Tune Speedneedle de carboni i pell negra de tan sols 97 gr de pes!!! Preciós !!! És dur però és més còmode del que m'imaginava. Estalvi de pes: 135 gr.










3.- Fora manillar Specialized de 183 gr i canvi per un New Ultimate d'alumini sacandi de 58 cm d'amplada i 115 gr. Estalvi de 68 gr.












4.- De moment últim canvi fins ara: punys de goma per punys d'espuma Bontrager X lite. De 97 gr a 17 gr dels d'espuma: estalvi de 80 gr.

La meva màquina


Us presento la meva nova màquina: Specialized Stumpjumper HT Expert Carbon 2009. La tinc des del setembre del 2009, però com ara inicio el blog doncs la presento.
Amb quadre de carboni, forquilla Rock Shox Sid Race, Canvi Sram X0, manetes X9, frens Avid Elixir RSLC, pedals CrankBrothers Eggbeatter C, llandes Dt Swiss 420 SL....10,480kg de pes. No és per tirar cohets en quant a pes però estèticament és una passada!
Un cop probada puc dir que és un míssil: permet una arrancada increíble, el quadre de carboni i la forquilla SID absorbeixen les irregularitats del terreny que dona gust, i va super fina! Déu ni dó si es nota la diferència amb l'anterior MERIDA d'alumini de 13 kg!!!
En la segúent entrada presentaré els canvis que li he anat fent a la bici per rebaixar-la de pes i adeqüar-la al meu gust estètic.